Opina sobre Barcelona, noticies de Barcelona i la gent que viu a la nostre ciutat

Cal dir que Portugal i els portuguesos són els grans desconeguts de la resta dels habitants de la península Ibèrica. És a dir, aquí tothom ha anat a Punta Cana i molts fins i tot han anat de creuer, però pocs s’han acostat a un país tan interessant com Portugal, que tenim a menys de dues hores d’avió des de Barcelona. Una discriminació viatgera que sempre m’ha semblat estranya.

He escrit molt, fins al punt que sóc conscient que de vegades em repeteixo, sobre quina seria la millor opció política de futur per a Catalunya. He explicat a bastament que, al meu entendre, en aquesta nova etapa política s’hauria de prescindir dels nostres actuals intermediaris i entendre’s directament amb Brussel·les i Nova York, és a dir, amb la Unió Europea i les Nacions Unides, eliminant així els feixucs peatges fiscals i polítics espanyols.

Foto El País

Gràcies a HG, un amic meu d’Igualada a qui estic molt agraït, ara disposo del document publicat al Full Oficial del Consell Municipal d’Igualada on s’especifica que l’any 1936 es va declarar oficialment el meu pare com a pròfug i desertor. Aquesta era una part de la meva història familiar que desconeixia, i m’ha agradat molt saber-la.

Foto: Jana Pérez

Gairebé tots per no dir tots els analistes de l’actualitat política francesa ens diuen que avui la majoria dels francesos voten “en contra de” i no “a favor de”. És a dir, molts dels que avui estan votant per Hollande en realitat només ho fan perquè no repeteixi Sarkozy, i molts dels que opten per Sarkozy tenen com a objectiu prioritari que no surti elegit Hollande.

La franquícia catalana del Partido Popular estrena logo. Estèticament el nou logo, resultat d’adjuntar al seu logo nacional (per entendre’ns, estatal) una bandera que ells sempre anomenen regional i que la majoria de la seva clientela mai no l’ha considerat la seva, és lleig amb ganes. Han espatllat un bon logo, l’original del Partido Popular, per parir aquesta cosa.

Durant els governs tripartits alguns criticàvem amb molta vehemència la limitació de velocitat a 80 per autopista. Aquella limitació va ser una decisió estrafolària, un caprici pueril dels dirigents d’ICV-EUiA que va tirar endavant simplement per demostrar qui manava.