Opina sobre Barcelona, noticies de Barcelona i la gent que viu a la nostre ciutat

Diuen que és la festa del treball però en comptes de celebrar-la treballant una mica més que els altres dies resulta que no es pot treballar gens. Avui s’ha de fer festa per decret, i no obren ni tan sols les botigues Ikea. Alguns treballadors –pocs, cada cop menys- encara van a les manifestacions organitzades pels cada dia més anquilosats sindicats, que s’han acabat convertint en unes institucions semioficials finançades pel govern amb diner públic i gestionades per una nova casta de privilegiats funcionaris.

Fa pocs dies escribia en aquest blog que m’agradaria que a Barcelona es pintesin els fanals de colors per trencar amb el gris dominant a la ciutat. Ara avanço una mica més en aquesta idea i proposo que cada districte pinti els fanals d’un color diferent. D’aquesta manera, a més d’alegrar la ciutat, fariem més fàcil que els ciutadans sabéssim on som. Si cada liniea de metro té un color, per què no pot ser que cada districte tingui el seu. Jo en faig una proposta, però qualsevol altra també serà bona.

Ciutat Vella: violeta
Eixample: verd clar

Ahir, dia de derrota i desencís, dia en que els rapinyaires mediàtics es llencen sobre aquest Barça nostre per justificar la seva feina, va aparèixer un article meu al diari que ja fa setmanes que es covava. El seu títol: Mestres i prestigi social
La davallada del prestigi social dels mestres ha dut els ministres d’Educació [...]

Abans d’ahir dilluns vaig assistir a una conferència molt interessant del Dr. Arquitecte Jordi Bonet i Armengol, Director de les obres del Temple de la Sagrada Família. L’acte estava organitzat per Els Amics de Sarrià i l’A.Cultural Casa Orlandai, amb la col·laboració del C.E. Els Blaus i l’A.V. de Sarrià, i va tenir lloc a la Casa Orlandai de Sarrià. La sala d’actes de seguida va quedar petita degut a la gran assistència de públic interessat pel tema.

La literatura nazi en América, de Roberto Bolaño. 2005 (orig.1996). Barcelona: Seix Barral, pp.254
Aquesta curiosa obra de títol sorprenent ens mostra una nova faceta de l’iconoclasta Bolaño ara convertit en autor d’una falsa enciclopèdia d’autors nazis. El llibre en qüestió és una barreja de bufonada, història hil·larant, bany d’erudició i (suposo) crítica velada a autors [...]

De vegades l’autor d’aquest blog busca també una certa provocació però haig de reconèixer que sovint no quedo del tot satisfet dels resultats obtinguts. No és fàcil provocar –en el bon sentit de la paraula- amb una argumentació sòlida, amb arguments que no et puguin tombar a les primeres de canvi. En primer lloc perquè s’ha de disposar de molta informació que els amateurs com jo no sempre tenim al nostre abast. I en segon lloc, s’ha de saber utilitzar aquesta informació per tal que tot plegat quedi mínimament sòlid i fiable.

Catalunya tenia fa deu anys un tres per cent d’immigració registrada. Ara estem a prop del disset i la meva predicció és que en vida meva arribarem als trenta sinó més. És a dir, l’actual debat sobre la normalització del català d’aquí a poc s’haurà tornat realista i haurà assumit el conflicte de definir normalitat [...]

Les 24 Hores Motociclistes de Montjuïc.

Aquells caps de setmana el rugir dels motors poc deixaven dormir a casa nostra, molt propera al circuit, en el Poble Sec.
Recordo aquelles "colades" que ens fotíem, per diversos llocs, éls que ens coneixíem el barri.
Per varis racons entràvem de gorra...saltant la valla, passant pel foràt del mur al carrer de la Dàlia allà dalt del carrer Mèxic o explorant muntanya mes amunt del teatre Grec.

Parc d'Atraccions de Montjuic.

Boníssima filmació amateur de l'any 1995 del vell parc d'atraccions de Montjuïc. Inaugurat en 1966 i tancat en 1999.

Per a tots els nostàlgics d'aquest entranyable parc d'atraccions de Barna, recomano que visiteu aquesta web HOMENATGE AL HISTORIC PARC D'ATRACCIONS DE MONTJUÏC, on es pot veure molta informació, fotos i videos, pel record, del desaparegut parc i les seves atraccions.
WEB:
www.achus.biz
FORUM: