El Servei Català de Trànsit (SCT) i la Direcció General de Trànsit (DGT) espanyola donen per tancada la sortida pel pont del Primer de Maig. S'ha saldat sense cap mort a la carretera i amb algunes retencions a les vies de la costa, ahir a la tarda i avui al matí. Compten que a les dues del migdia ja han sortit bona part dels milers de cotxes que preveien que sortirien de les àrees metropolitanes de Barcelona i València. Consulteu l'estat del trànsit a les carreteres de Catalunya, País Valencià, Andorra i a les del nord del Pirineu.Ahir van sortir de casa menys cotxes dels previstos i avui al matí han causat notables embussos a les principals carreteres del país. Les concessionàries Acesa i Aucat han reforçat la plantilla de treballadors, tant en peatges com als centres de control, per agilitar el servei i la circulació. Trànsit i els Mossos d'Esquadra preveien que 720.000 vehicles es desplaçarien arreu del Principat durant el pont, i la DGT calcula que hi haurà més de tres milions de vehicles circulant a les carreteres del País Valencià entre ahir i diumenge. Els aeroports de les Illes acolliran gairebé cinc mil vols, tant aterratges com enlairaments.

El cap de la Unió Unió Sindical d'Andorra (USdA), Gabriel Ubach, ha aprofitat la manifestació del Primer de Maig a Barcelona per a protestar per la inexistència de drets i llibertats laborals a Andorra i denunciar que el Principat és un paradís fiscal que els treballadors viuen com un infern social. 'Treballar a Andorra és un esport de risc', diu, perquè existeix l'acomiadament lliure i la sanitat no és universal. A la resta del país, els sindicats (CCOO, UGT, CGT i Intersindical-CSC) s'han manifestat sense problemes en contra de la moderació salarial, que diversos sectors econòmics reclamen per fer front a la crisi.La USdA ha promogut en anteriors ocasions campanyes perquè el govern andorrà sigui inclòs a una llista negra de governs que no respecten els drets sindicals. A la resta del país, els sindicats consideren que els treballadors no s'han de fer responsables en exclusiva de la crisi i que els ciutadans han de mantenir el poder adquisitiu per poder activar el consum, un dels pilars pel bon funcionament de l'economia. Creuen que els baixos salaris són més aviat les víctimes de la inflació i no la seva causa. Veuen il·lògic de treure la capacitat adquisitiva als salaris en comptes d'estimular el consum, oimés quan es dóna en un escenari en què les empreses obtenen els majors beneficis de la història. CCOO i la UGT emmarquen aquest Primer de Maig en el context de la jornada mundial pel treball digne, que la Confederació Sindical Internacional (CSI) ha convocat per al proper 7 d’octubre arreu del món.

Gairebé dues mil persones, segons l'organització, han secundat la manifestació convocada per Unió de Pagesos (UP), CCOO, UGT i d'altres signants del 'Compromís per Lleida' (pdf) per a reclamar serenitat en el debat hídric i un pacte nacional per l'aigua. També hi han assistit el batlle de Lleida, Àngel Ros, el president de la diputació, Jaume Gilabert, i força representants del PSC, CiU i ERC, i algun d'ICV. El PP no hi ha assistit. El director de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agrària (ETSEA) de la Universitat de Lleida, Jaume Lloveras, llegirà el manifest final.El coordinador territorial d'UP, Josep Cabré, critica que no s'ha escoltat les propostes dels tècnics, 'prou viables perquè tothom tingui aigua suficient'. Diu que ha estat una manifestació en positiu, que ha clamat perquè tots els actors implicats redefineixin junts la política hídrica del país. Explica que els convocants estan en contra de qualsevol tipus de transvasament i demanen que es posi una mica de seny als despropòsits que se senten sobre l'aigua. Diu que ja fa temps que els pagesos que capten l'aigua del Ter i la Muga no poden regar i demana que, 'si hi ha d'haver restriccions, que en tinguem tots'. Una de les propostes que veu amb més interès és la d'harmonitzar l'aigua de la Noguera Pallaresa, que en perd innecessàriament, i el Segre, fet que permetria d'abastir bé totes les comarques de Ponent i enviar l'aportació necessària d'aigua a l'Ebre, i possiblement augmentant-la. La manifestació ha començat a quarts de dotze del migdia a l'avinguda de Príncep de Viana, a la cruïlla amb la plaça del Treball, i s'ha acabat a l'avinguda de Francesc Macià. S'han sumat a la convocatòria la Comunitat de Regants dels Canals d'Urgell, del Segarra Garrigues, de Pinyana i de l'Algerri-Balaguer; la Universitat de Lleida; les cambres de comerç de Lleida i Tàrrega; PIMEC, i la Federació d'Empresaris de Comerç de Lleida, entre d'altres. Tractorada a Verges i Pera Els regants i pagesos de la conca del Ter s'han mobilitzat avui amb tractors a Verges i Pera per quarta vegada per a reclamar un mínim d'aigua fixat en quaranta-cinc hectòmetres cúbics per a garantir la viabilitat dels conreus.

L'Institut Ramon Llull (IRL) ha demanat formalment de tenir dos pavellons a la Biennal de Venència 2009 per a mostrar-hi l'art català i andorrà, encara que fins al novembre no sabrà si l'organització els els concedeix. El director de l'IRL, Josep Bargalló, ho ha explicat a l'agència Europa Press, sense especificar de quins pavellons es tracten. L'octubre de l'any passat es va especular que el que acollirà les obres d'art catalanes podria ser el Palau Fortuny.Bargalló diu que el procés per a atorgar els pavellons és 'llarg, molt italià i s'ha de parlar amb molta gent de molts organismes diferents. Vas avançant, tothom et diu que sí, però ningú no firma cap paper'. Creu que les autoritats venecianes veuen bé la seva petició, perquè diu que han presentat un projecte molt sòlid. L'IRL gestionarà els dos pavellons. També es farà responsable dels continguts del català, mentre que els de l'andorrà seran de responsabilitat exclusiva del govern d'Albert Pintat. Dimissió desestimada Quan es va acabar la Fira del Llibre de Frankfurt de l'any passat, el conseller de la vice-presidència, Josep-Lluís Carod-Rovira, va dir que Catalunya havia estat convidada a la Biennal de Venècia i que hi tindria un pavelló propi, sense que fos cert, basant-se en una conversa que havia tingut amb Bargalló. El director de l'ens va responsabilitzar-se del malentès i va posar el càrrec a disposició del govern, que el va desestimar.

Dos artefactes explosius de poca potència han esclatat anit a Donostia (Guipúscoa) i un més a Arrigoriaga (Biscaia) poc després que l'Audiència Nacional espanyola hagués ordenat presó incondicional per a la batllessa d'Arrasate, Ino Galparsoro, per col·laboració amb ETA i desobediència a la justícia. Una trucada a l'Associació d'Ajuda a la Carretera (DYA) en nom d'ETA poc abans de mitjanit ha avisat de la col·locació dels dos explosius de Donostia, mentre que el d'Arrigoriaga no ha estat reivindicat.Les dues primeres bombes han esclatat en una zona amb jardí prop de l'aparcament de l'Institut Oncològic de Donostia, prop de la seu de l'Institut Basc de Seguretat i Salut Laborals i de l'estació de Renfe. La policia ha tingut temps per acordonar la zona i evitar que hi hagués cap ferit. La tercera explosió, al polígon industrial d'Arrigoriaga, ha foradat la façana i la porta principal d'un edifici del ministeri de Treball espanyol, així com també els cotxes que hi havia aparcats a la vora. Però com que es tractava d'una zona deshabitada, tampoc no hi ha hagut víctimes. La veu d'ANB La fiscalia havia demanat l'empresonament de la batllessa, d'Acció Nacionalista Basca (ANB), perquè deia que era la veu institucional que li quedava a ETA, i que des del 1987 havia participat en organitzacions integrades a l'estructura d'ETA, EH i Herri Aritza. És el primer càrrec d'ANB empresonat. La resolució del jutge Garzón sosté que participava en l'elaboració d'una estratègia per afavorir ETA. També diu que va incomplir expressament la suspensió de les activitats d'ANB, dictaminada per la justícia espanyola, perquè va actuar en nom de la formació política.

Un centenar de persones es van concentrar ahir davant de la Direcció de Serveis Penitenciaris de la Generalitat, entre els carrers Aragó i Girona de Barcelona, per demanar la llibertat de Francesc Argemí, en Franki. Posteriorment, van tallar el carrer Aragó, i ràpidament van arribar diverses furgonetes dels anti-avalots dels mossos d'Esquadra, que van dissoldre la concentració a cops.D'altra banda, un centenar d'estudiants de la UAB va tallar ahir al migdia l'AP-7, durant uns deu minuts, per demanar la llibertat de Francesc Argemí, en Franki, que dimarts va ser traslladat al Centre Penitenciari Brians 2. Abans, els joves s'han manifestat a la plaça Cívica de l'Autònoma. El Suprem espanyol desestima el recurs Franki va ser condemnat el 2005, però no va ser fins abans-d'ahir que la policia el va detenir per empresonar-lo, perquè el Tribunal Suprem no havia admès el recurs de l'advocadessa, Montserrat Salvadó, i el jutjat de Terrassa va executar la sentència de seguida que va rebre la notificació del Suprem espanyol. Montserrat Salvadó va dir la setmana passada a VilaWeb que presentaria un recurs al Tribunal dels Drets Humans d'Estrasburg, cosa que no pot pas impedir que la justícia espanyola empresoni Franki. Possibles irregularitats Alerta Solidària protesta perquè Argemí no va rebre la notificació oficial d'ingrés a presó i critica que la justícia no hagi seguit el procediment ordinari per a detenir-lo. Les Candidatures d'Unitat Popular (CUP) també van publicar un comunicat donant suport a les accions de protesta per l'empresonament d'en Franki.

L'activista maia guatemalenca guardonada amb el premi nobel de la pau l'any 1992, Rigoberta Menchú, va defensar ahir a Barcelona el dret dels pobles indígenes d'accedir i de fer servir les noves tecnologies, i va explicar algunes iniciatives que la seva fundació impulsa en aquest sentit, com una biblioteca virtual o un centre d'internet comunitari a Guatemala. Ho va dir ahir durant la conferència "Drets i protecció de les minories culturals", el plat fort del fòrum sobre xarxes socials i mitjans responsables que les entitats Alternative Channel i Iwith.org van organitzar a la Casa Convalescència del recinte de l'Hospital de Sant Pau de Barcelona.Menchú va atribuir les humiliacions patides durant anys pels pobles indígenes de Guatemala a la manca de presència i d'accés als mitjans de comunicació, i va insistir en el valor de les cultures de tots els pobles sense distincions, la importància de preservar les llengües pròpies com a mitjà de resistència, i la feina que els pobles indígenes encara han de fer per eliminar els estereotips que els etiqueten. "Hem perdut la por de participar. Abans teníem por de morir, de les crítiques, de perdre els ajuts internacionals. Ara, ja no. També hem après a apropiar-nos del sagrat recurs de la humanitat que és la tecnologia". Amb aquests arguments, Menchú va explicar els avenços assolits en el reconeixement dels drets dels pobles indígenes. El monjo tibetà Thubten Wanchen, president de la Casa del Tíbet de Barcelona, va ser l'encarregat de presentar Rigoberta Menchú, i la va obsequiar amb un buda de la medicina beneït pel Dalai Lama. A més, va aprofitar l'ocasió per a recordar la violació de drets que pateix el seu poble per part del govern xinès i per fer una crida al boicot de la cerimònia d'inauguració dels Jocs Olímpics de Pequín. Debats, formació i presentació d'experiències innovadores El fòrum d'Alternative Channel i Iwith.org va tenir un atapeït programa d'activitats paral·leles organitzades en seminaris, tallers i un speaker's corner. A la jornada hi van participar prop de 200 assistents. Als seminaris, experts internacionals, representants de xarxes socials, portals comunitaris, ONG i mitjans alternatius van parlar de com estaven fent servir les TIC per a comunicar-se i per a assolir objectius de desenvolupament social. Entre els gairebé quaranta ponents hi havia Thierry Maillet, autor de "Génération Participation"; Amy Weesner, responsable del departament TIC de la secretaria general de l'ONU; Johan Farid Khairuddin d'All Asia Networks, una iniciativa que promou el debat en línia sobre temes d'actualitat de joves de diversos països asiàtics; Kevin Darling, editor digital d'Amnistia Internacional a Londres; Jordi Duran, fundador d'Iwith.org; Jaume Codina, director de comunicació de Metges Sense Fronteres a Espanya i Paul Allard, fundador i vicepresident d'Alternative Media Initiative, entre d'altres. Els temes tractats van ser els límits i les oportunitats per als ciberperiodistes en la societat de la participació; la web 2.0 com a eina de mobilització planetària, els riscos i les responsabilitats de les comunicació en escenaris de conflicte, les estratègies de sensibilització, la vídeo-diversitat o la responsaiblitat dels mitjans i les empreses. Els tallers, teòrico-pràctics, van voler oferir eines i formació perquè les entitats milloressin la seva visibilitat, i l'speaker's corner va ser un espai per a presentar iniciatives innovadores d'internet i vídeo com Wecanchangeit.tv, Spoonch.tv, Humania.tv i Dev.tv, entre més.

El 15 de maig arribarà a les llibreries 'La Catosfera literària' (Cossetània), una primera antologia amb cent textos procedents de blocs literaris (en sentit ampli), amb pròleg de Biel Mesquida. La iniciativa va néixer arran de les Jornades de la Catosfera de Granollers del gener passat. Toni Ibáñez va fer una crida als blocaires a fi que enviessin un dels seus millors apunts. Se'n van rebre gairebé 140 dels quals se'n van seleccionar un centenar.Segons ha explicat a VilaWeb el responsable de l'editorial, Jordi Ferré, es va crear una comissió de selecció que va triar els cent textos, buscant la qualitat. Van formar la comissió: Toni Ibáñez, Jesús M. Tibau, Sani Girona i el mateix Ferré. Tots els blocs seleccionats són actius; i són ben diversos tan en temes com en procedències professionals: escriptors, editors, traductors, llibreters, activistes culturals... Així com un rosari de personatges no directament vinculats al món de la literatura, però que són bons lectors o que utilitzen el bloc com a espai literari, ja sigui de ficció ja sigui com a dietari. Entre el centenar d'apunts seleccionats hi trobem blocs ben coneguts i alguns de llarga trajectòria com ara L'home dibuixat de Xavier Caballé, El Llibreter, ReGiSTRes parTiCulaRS, Gumets de Jordi Torà, La panxa del bou de Júlia Costa, Salms de Josep Porcar (responsable de Blocs de Lletres), Entrellum de Toni Ibáñez, Flaneuse de Laia Gargallo, L'efecte Jauss de Quim Roig, Combray-Balbec de Josep M. Pinto (Duquena), i d'altres més recents com Tinta Xinesa de Biel Barnils i Tirant al cap de Joan Carles Girbés. Però aquesta és una antologia sense antòleg, ja que la selecció de textos s'ha fet a partir de les aportacions presentades pels mateixos blocaires. Per això es troben a faltar alguns blocs que van tenir un paper rellevant a la primera etapa de la blocosfera catalana, com ara el de Carles Bellver (Diari de Tasmània), el de Tina Vallès (L'aeroplà del Raval), el de Teresa Amat (Les paraules i els dies), el de Carles Miró (Notes al marge, recentment recuperat sota el nom Entre parèntesis) o La dona del temps. I també es troben a faltar blocs avui ben vius i de referència com ara Segona Perifèria de Subal Quinina, Flux de Jaume Subirana o Totxanes, totxos i maons de J.J. Isern. 'La Catosfera literària' es presentarà a Vallromanes el 17 de maig a les set del vespre, amb la voluntat de que es converteixi en una trobada de blocaires literaris. M. S.

Des d'avui es podrà demanar l'ampliació del termini de pagament de la hipoteca sense cost, sempre i quan hi hagi un acord entre l'entitat bancària i el titular de la hipoteca, que aquest titular sigui una persona física i que el préstec sigui per a l’adquisició, construcció o rehabilitació de l'habitatge habitual. Justament ahir es van saber les dades de l'Euríbor del mes d'abril, quan s'ha situat al 4,82%. Aquest és el nivell més alt des del desembre del 2000. L'augment de l'Euríbor suposarà un encariment de gairebé 600 euros en les hipoteques amb revisió anual. Les que es revisen semestralment s'encariran uns vint euros mensuals. L'Euríbor, l'índex que més s'utilitza al país per a fixar les hipoteques, encadena així el segon mes consecutiu de pujades, després que al març es va situar en el 4,590%, provinent del 4,349% del febrer. Els mercats preveuen que l'Euríbor continuarà pujant, com a mínim fins a l'estiu, perquè el Banc Central Europeu ara està capficat en vigilar l'alça de preus i no és probable que retalli els tipus d'interès fins al segon semestre de l'any.

El diari vespertí Evening Standard ha publicat l'últim sondatge de les eleccions a la batllia de Londres, que diu que el cap de llista conservador, Boris Johnson pot arrabassar el càrrec al candidat laborista i actual batlle, Ken Livingstone. Els londinencs escullen avui nou batlle i la nova composició de l'Assemblea de Londres, l'ens que examina les activitats del batlle i que té el poder d'esmenar-li el pressupost anual si suma una majoria de dos terços.Livingstone acusa Johnson de ser una broma de mal gust del Partit Conservador, perquè durant la seva carrera política no ha parat de provocar l'electorat amb frases com 'si votes conservador, la teva dona tindrà les mamelles més grosses i podràs comprar-te un BMW'. Una derrota de Livingstone s'interpretarà com un vot de càstig al primer ministre britànic, el també laborista Gordon Brown. També escullen nou batlle alguns municipis d'Anglaterra, i tots els del País de Gal·les, on el Plaid Cymru presenta més de cinc-centes candidatures.

El president de la Federació de Regants de la conca de l'Ebre, César Trillo, ha afirmat avui, després de reunir-se amb representants del govern català i l'espanyol a Saragossa, que els regants no vendran aigua ni en cediran els drets d'ús, en cap cas, però que en canvi estaven disposats a estalviar-ne per poder-la transvasar cap a Barcelona. Tot amb tot, aquesta proposta l'haurà de validar l'assemblea de regants de l'Ebre, que agrupa un centenar de comunitats.Ahir, el conseller de Medi Ambient i Habitatge. Francesc Baltasar, va informar que pretenia adquirir drets de l'aigua als regants de l'Ebre de fora del Principat, perquè la negociació amb els pagesos catalans s'havia encallat. 'Els drets de l'ús d'aigua no han pas de sortir de la part catalana de l'Ebre, poden prou venir de regants de tota la conca', va indicar Baltasar, cosa que farà guanyar poder de negociació a la Generalitat. Els regants, però, i també el govern de l'Aragó, s'hi oposen.

El consell de govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) ha designat l'actual directora del Liceu, Rosa Cullell nova Directora General de la Corporació. El nom de Rosa Cullell era conegut des de feia setmanes com el de la principal aspirant al càrrec però el seu nomenament havia estat blocat fins avui al matí pels consellers de CiU. Encara no sé sap quin ha estat l'argumentat que ha desbloquejat el nomenament però fonts diverses consultades per VilaWeb apunten a un repartiment ulterior entre govern i oposició dels càrrecs de directors de les empreses de la Corporació. Aquest migdia en el xat celebrat a VilaWeb el president del Parlament Ernest Benach havia arribat a qualificar la situació com de fracàs, després que el president del consell de govern, Albert Sáez, li demanés empara. Sáez va demanar als grups parlamentaris que deixessin treballar amb independència els membres del consell de govern. En cas contrari, va dir que caldria modificar la llei perquè les empreses que depenen de la CCMA es poguessin reactivar. Polèmica per l'elecció dels membres del consell El gener d'enguany els membres del consell de govern de la CCMA van prendre possessió del càrrec, d'una manera que va ser molt criticada. El Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) va aprovar la idoneïtat professional dels candidats proposats pels grups parlamentaris, encara que va qüestionar que fossin independents d'aquests partits. Els comitès professionals van atribuir aquesta decisió del CAC al fet que els consellers que l'integren també són elegits amb criteris partidistes. El Sindicat de Periodistes de Catalunya (SPC) va arribar a acusar el CAC d'haver aprovat el frau legal dels partits polítics, que havien proposat uns candidats que contradeien l'esperit de la llei. Foto: Membres del consell de govern de la CCMA.

La ciutat catalana de Sardenya, l'Alguer, ha estat enguany la protagonista indiscutible de la Festa de l'Alliberament italiana, que es fa cada 25 d'abril per commemorar la victòria dels partisans i aliats sobre el nazisme i el feixisme a Itàlia. La decisió del batlle alguerès, Marco Tedde, d'excloure la mítica cançó 'Bella ciao' dels actes de celebració oficials ha aixecat una important polèmica dins l'Alguer i fora. Tedde i el seu partit, Forza Italia, neguen que s'hagi prohibit i expliquen que des de 2003 la banda de música present als actes oficials no toca aquest himne oficiós de la resistència antifeixista 'per fer més solemne la commemoració' i per 'evitar divisions, sovint manifestades amb el puny tancat alçat al cel'. Enmig de la polèmica, amb titulars a la premsa italiana com Jo, el batlle que he prohibit 'Bella ciao' (Il Giornale), l'oposició i molts col·lectius d'esquerres de l'Alguer es van afanyar a convocar per avui una cercavila paral·lela a l'oficial, que s'ha encarregat de fer sonar la cançó durant tot l'acte (recull de fotos). Però, d'on ve i què representa 'Bella ciao'?Segons la tradició, 'Bella ciao' és una cançó popular de feinejar, d'autor desconegut, cantada a la Padània des del segle XIX. Durant la Segona Guerra mundial, la cançó de la resistència, més que no pas 'Bella ciao', era la comunista 'Fischia il vento'. Però després de l'alliberament, amb una Itàlia a la recerca de cants menys marcats ideològicament, la lletra més transversal de 'Bella ciao' va acabar imposant-se com a principal símbol cantat de la lluita per la llibertat. Des d'aleshores, n'hi ha versions en moltíssimes llengües (com en català, per exemple amb aquesta traducció del cantant alguerès Claudi Sanna) i amb tota mena de ritmes, com aquesta particular versió d'Obrint Pas. Això és el que deia la tradició sobre l'origen de 'Bella ciao'. Però, ben recentment, un article al diari La Repubblica n'ha ofert una explicació radicalment diferent. Fausto Giovannardi, passejant pel Barri Llatí de París el 2006, va comprar un CD de música klezmer, on va descobrir una cançó, 'Koilen', amb la mateixa melodia que 'Bella ciao'. La sorpresa és que l'havia enregistrat el 1919 a Nova York un gitano cristià d'Odessa (Ucraïna) emigrat als EUA. Seguint-ne el rastre, Giovannardi va descobrir que 'Koilen' era una vella cançó popular jiddisch, i especula que de Nova York algun emigrant italià devia introduir-la posteriorment a Itàlia. Ho comenta, amb més detall, Maria Folch al seu bloc des de Roma.

El batlle de Sant Cugat del Vallès, Lluís Recoder (CiU), considera, en aquesta entrevista, que CiU i el PSC estan obligats a entendre's en els grans temes de país. Reclama, per exemple, un gran acord per a negociar el finançament a Madrid: 'Si hi anem plegats, serem més forts.' Poques setmanes després de demanar una renovació de la direcció de CDC, també matisa que no defensa pas la sociovergència i aclareix que CiU i ERC haurien de mirar d'acostar posicions.'No defenso pas la sociovergència', puntualitza, sinó que 'és bàsic construir un eix d'acord amb el PSC' en les qüestions importants que s'han de negociar amb l'estat espanyol; sobretot, perquè el país té un 'poder institucional feble'. Sobre les relacions amb ERC, propugna de reconstruir els vincles romputs aquests darrers anys: 'Amb perspectiva històrica, d'aquí a trenta anys els ciutadans no entendran que dos partits que comparteixen l'aspiració d'assolir més poder per al país s'hagin dedicat a esbotzar els ponts que els uneixen.' Sense qüestionar la direcció d'Artur Mas, i amb vista al congrés del partit del mes de juliol, Recoder insisteix a demanar la renovació del partit, oimés que dins de CDC, 'hi ha molta gent desencantada', que hauria de tenir veu per a manifestar-se. Per Recoder, la societat del nostre país ha canviat molt aquests anys; per tant, cal 'ampliar i actualitzar' el discurs ideològic de Convergència amb 'més propostes socials i més clares', sobre medi, educació i immigració. Aquesta renovació, diu, s'ha de concentrar en el discurs, no pas en les persones, encara que el congrés del mes de juliol hauria de servir per 'posar al capdavant del partit persones que transmetin bé el nostre misstage; moltes ja hi són, però n'hi ha que potser no'. Recoder ja ha rebut el suport del diputat de CiU al congrés espanyol, Carles Campuzano, del diputat del Parlament, Josep Rull, i de l'eurodiputat Ignasi Guardans.

L'Audiència espanyola va anul·lar el març el judici a Jaume Roura i Enric Stern, acusats de cremar un retrat del monarca, adduint que se'ls havia impedit de declarar en català. Avui, el tribunal ha fet públic el text complet que estableix, amb arguments jurídics, el dret d'utilitzar el català a l'Audiència espanyola: diu que el magistrat Vázquez Honrubia va vulnerar-los el dret fonamental de defensar-se en la llengua materna, reconegut per l'estatut.L'Audiència espanyola sosté que, com que els fets van passar a Catalunya, i el tribunal és d'àmbit estatal, els joves tenien dret de parlar-hi el català, més enllà de l'incompliment del deure de saber el castellà. També recorda que tant l'advocat dels acusats com ells mateixos van demanar la presència d'un intèrpret, i critica que se'ls denegués. En declaracions a VilaWeb, l'advocat dels dos joves, Benet Salellas, ha celebrat l'argumentació jurídica de l'Audiència espanyola: 'És important ampliar camps de presència del català', ha dit. També considera que l'estirabot anti-català del jutge Vázquez Honrubia ha estat corregit.

El Fòrum Valencià del Llibre, que aplega les associacions del sector, neix amb voluntat de permanència, per reivindicar els temes fonamentals que les institucions han d'afrontar sobre el món del llibre. Primer tema: seguiment de la signatura i compliment del conveni entre el ministeri i la conselleria de Cultura, per a la dotació de les biblioteques públiques. Segon tema: reivindicar la presència del llibre als mitjans, sobretot als públics, i reclamar al govern un Pla de foment de la lectura i un Pla lector escolar.El Fòrum Valencià del Llibre és integrat per l'Associació de Bibliotecaris Valencians (ABV), el Col·legi Oficial de Bibliotecaris i Documentalistes de la Comunitat Valenciana (COBDCV), l'Associació de Distribuïdors de Llibres de València (ADILEVA), l'Associació d'Editors del País Valencià (AEPV), l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (secció del País Valencià) (AELC), l'Associació Professional d'Il·lustradors de València (APIV) i el Gremi de Llibrers de València. Aquestes associacions ja es van posar d'acord a primers d'any per presentar un manifest conjunt, per reclamar que no es tornessin a perdre més de 4 milions d'euros per adquirir fons bibliogràfics per a les biblioteques públiques. La causa, la falta de previsió en els pressuposts de la Generalitat. I aquest és un dels dos primers grans temes que el Fòrum Valencià del Llibre afronta, perquè a data d'avui la conselleria de Cultura encara no ha garantit aquest suport econòmic. La segona línia de treball inicial del Fòrum és la de reivindicar la presència del llibre, dels escriptors i il·lustradors, als mitjans de comunicació. El Fòrum exigeix el compliment de l'article 9 de la Llei valenciana del llibre del 2002, que diu: 'La Generalitat, mitjançant la conselleria competent en matèria de cultura, cooperarà amb els mitjans de comunicació social de la Comunitat Valenciana en la producció de programes de difusió del llibre, la lectura i la creació literària. Es donarà un tractament especial als autors, els títols i els editors de la Comunitat Valenciana i a la producció en valencià.' En especial el Fòrum reclama la presència del llibre en els mitjans públics, tal com també es recull en la llei: 'La Generalitat, a través dels organismes competents, establirà acords amb Radiotelevisió Valenciana per a la realització de programes que propicien el foment del llibre i de la lectura.' Pla de foment de la lectura i Pla lector escolar Segons explica Manel Romero, secretari tècnic de l'Associació d'Editors del País Valencià: 'L'organització del primer Saló del Llibre de València l'any 2001 va ser la primera volta que totes les associacions del sector ens vam aplegar en un mateix projecte. Després hi ha hagut diversos intents de constituir una plataforma unitària estable. Vam signar el manifest i ara estem tots implicats en la Fira del Llibre de València. Aquest camí ha anat evidenciant la necessitat d'establir una imatge i una línia de treball conjunta. La creació del Fòrum no és un fet puntual, sinó que hem establert unes reunions periòdiques (cada dos mesos) i unes línies de treball que s'aniran ampliant. Aquí radica la importància del Fòrum.' Explica Romero que el següent pas que farà el Fòrum serà l'intent d'implicar institucions, com el Consell Valencià de Cultura, l'Acadèmia València de la Llengua i la Federació valenciana de municipis i províncies, perquè aprovin mocions a favor de la presència del llibre als mitjans de comunicació i, sobretot, a la RTVV. Altres temes importants que afrontarà el Fòrum Valencià del Llibre a curt termini serà la reivindicació històrica d'un Pacte social per a la lectura, i des de la presidència de la Generalitat es crei un programa de foment de la lectura. I un altre projecte: la redacció d'un Pla lector escolar, petició que ja s'ha enviat a la conselleria d'Educació. Diu Romero: 'Es tracta d'exigir responsabilitat institucional, més enllà de qui mani.' Presentació de llibres i signatures d'autors Coincidint amb el naixement del Fòrum se celebra fins el 4 de maig la trenta-novena Fira del Llibre de València. Una part de les editorials que publiquen en català organitzen presentacions de llibres i signatures d'autors. És el cas de Bromera. El calendari el trobareu en pdf aquí. També Publicacions de la Universitat de València ha programat una sèrie de presentacions de llibre, que podeu trobar aquí. Podeu consultar el programa d'Edicions del Bullent a la seva web, així com també la web de Tàndem informa de les seves presentacions.

La Xina diu que té la intenció de reunir-se aviat amb representants del Dalai Lama, segons informa l'agència de notícies oficial Xinhua. Les autoritats comunistes responen així a les peticions que li han fet força institucions d'arreu del món. Cita un oficial indeterminat, que diu: 'La política del govern central envers el Dalai és coherent i la porta roman oberta'. Però aquest oficial també l'acusa d'incitar a la violència envers els Jocs Olímpics i de fomentar moviments secessionistes del Tíbet, i posa com a condició que ho aturi.El Dalai Lama mateix ha dit en força ocasions que no desitja cap boicot als Jocs Olímpics. El president de la Comissió Europea, José Manuel Durão Barroso, en la visita oficial que fa a la Xina ha demanat a les autoritats que permetin l'accés lliure al Tíbet, tant als periodistes com als turistes. Marxa per la llibertat del Panchen Lama La Casa del Tíbet de Barcelona organitza avui una marxa pacífica per a reclamar la llibertat de Gedhun Choekyi Nyima, onzè Panchen Lama i segona autoritat religiosa del budisme tibetà, amb motiu del seu dinovè aniversari. El Panchen Lama va ser segrestat el 1995 per les autoritats xineses quan tenia sis anys.

La central nuclear d'Ascó fa avui una revisió mèdica als dos professors de tecnologia i als quaranta-quatre alumnes d'ESO i batxillerat de l'IES Vila-Roja d'Almassora (la Plana Alta) que van visitar-la a mitjans de març per mirar els nivells de radiació que acumulen a l'organisme. Els alumnes dels Maristes de Girona que es van fer la prova dimarts van saber que no estan contaminats. Quatre centres més també van visitar la central durant el període en què hi va haver la fuga radioactiva.La central ha noliejat un autobús per a traslladar-los fins a l'Hospitalet de l'Infant (el Baix Camp) perquè els tècnics de Tecnatom calibrin la radioactivitat corporal que han acumulat. El portaveu de la central nuclear d'Ascó I, Eugeni Vives, va dir dimarts que ni els alumnes dels Maristes eren contaminats, ni els dels altres centres que van visitar la central tampoc no era previsible que ho fossin.

Nicolas Negroponte va demostrar que es podia fer un ordinador portàtil barat i realment petit. Encara que el seu XO no hagi acabat de reeixir, el concepte ha fet forrolla i ha conduït a uns productes informàtics nous: els 'ultraportàtils', ordinadors de butxaca prou petits perquè es puguin portar a tot arreu i força més barats que no els convencionals. Si el primer model reeixit d'aquesta sèrie va ser l'eeePC d'Asus (vegeu-ne un vídeo de VilaWeb TV), ara n'hi ha més per a triar, i cada dia més. Tot seguit us en detallem alguns.Internet i Linux L'èxit d'aquests productes es relaciona amb la possibilitat, cada vegada més general, d'accedir a internet gairebé des de qualsevol lloc, sia a través de les xarxes wi-fi obertes que es poden trobar a molts edificis públics i als carrers de les ciutats, sia a través de les xarxes de telefonia mòbil. Disposar, doncs, d'un ordinador que pesi prop d'un quilo, faci poc més d'un pam i sigui capaç de connectar-se a internet i fer les mateixes tasques que un portàtil convencional, resulta molt interessant per als qui volen entrar a internet des de tot arreu. És per això, sobretot, que aquests ordinadors tenen cada vegada més èxit als Estats Units i al Japó, on ja fa mesos que es comercialitzen. A sobre, l'ús cada vegada més senzill d'algunes distribucions de sistemes operatius GNU/Linux ho ha facilitat molt, perquè els sistemes operatius Windows poden ser massa cars per a uns ordinadors que ronden els 200-400 euros. Per una altra banda, els processadors que porten han estat dissenyats per estalviar energia, no pas per ser molt potents; també van amb un disc dur més petit i amb menys memòria RAM que no pas un ordinador convencional... Tot plegat fa que el Windows Vista normalment no pugui funcionar-hi. Els models L'Asus eeePC va ser el pioner d'aquests prototips, amb models que tenien una pantalla de set polzades, sense disc dur (solament admetien una memòria flaix de 2-8Gb), 1Gb de memòria RAM i una distribució de GNU/Linux, anomenada Xandros, pre-instal·lada. Ara ja han sortit els primers ordinadors del model 900, amb una pantalla de 8,9 polzades i, opcionalment, amb Windows XP. (De totes maneres, els eeePC no es podran comprar al nostre país, si no és via internet o des de Catalunya Nord, fins el mes entrant.) Però l'èxit que va tenir entre els internautes (Asus va patir per poder satisfer totes les comandes) ha motivat unes quantes empreses a seguir l'exemple. Una de les primeres va ser Everex, amb el CloudBook, un portàtil de nou polzades, amb una bateria que pot arribar a les cinc hores de durada, 30Gb de disc dur, 512Mb de memòria RAM i una distribució de GNU/Linux anomenada gOS, pensada especialment per a internet. Però no ha tingut gaire èxit (i solament es pot comprar via internet). El MiniNote 2133 d'HP, que encara ha d'arribar a les botigues, pot valer 300-500 euros, segons el model. Els més cars tindran el Windows Vista instal·lat de fàbrica i 160Gb de disc dur i 2Gb de memòria RAM. Això i la pantalla de 8,9 polzades fan que pugui pesar gairebé un quilo i mig, força més que no els altres. De totes maneres, els models més barats seran més lleugers, amb memòria flaix en lloc de disc dur i 512MB de RAM o més. Finalment, hi ha Airis, de Kira, que ja es pot comprar a les botigues de tot el país, fora de Catalunya Nord, per 299 euros (o per 99, si es fa un contracte amb Movistar). La pantalla és de set polzades, de resolució baixa; les característiques són molt similars a les de l'eeePC, pot admetre un disc dur de 40Gb i es pot comprar amb Windows XP o GNU/Linux, segons el model. Aquests són els models més destacats, però n'hi ha més, que solament es venen en alguns països (com el Jisus, als Països Baixos), i, en tot cas, és previsible que ben aviat hi hagi fabricants d'ordinadors, com Acer, que s'hi apuntin. Enric Borràs Abelló (Fotografies: 1. MiniNote 2133. 2. eeePC. 3. CloudBook. 4. Kira.)

Els batlles de 13 municipis pròxims a la central nuclear d'Ascó es reuneixen avui amb la directora del Consell de Seguretat Nuclear (CSN), Carmen Martínez Ten, per conèixer la situació de la central i quines accions s'han fet per a resoldre la fuita radioactiva que hi va haver el novembre, però que tot just es va conèixer aquest mes. L'alcaldessa de Vinebre, Gemma Carim, ha dit al Catalunya Matí de Catalunya Ràdio que els batlles de la zona desconfien de la central pels fets ocorreguts. Els responsables de la central van voler amagar la fuita i no la van comunicar fins al cap de cinc mesos que es produís. El CSN va destituir-ne el director per amagar informació i perquè va detectar més radiació de la comunicada per la central. Aquests dies es fan inspeccions en un radi d'un quilòmetre i mig al voltant de la central, una àrea que es podria ampliar si es trobessin partícules radioactives provinents de la fuita. Precisament avui un grup de 44 escolars i 3 professors dels Maristes de Girona passaran un examen mèdic per detectar si tenen radiació, perquè van visitar la central en els dies en què hi va haver la fuga. El centre escolar ha volgut realitzar un examen mèdic, tot i que el CSN va dir que no era necessari perquè els nivells de radioactivitat de la fuita no eren prou alts com per afectar la salut.