Només cal veure aquesta foto per adonar-se que l’alcalde de Barcelona no sembla estar prou preparat per afrontar una nevada com la de dilluns. Una nevada a l’hivern no hauria de ser mai notícia però dilluns va nevar a la ciutat de Barcelona, i la nevada va col·lapsar la ciutat.

Divendres passat la líder d’UPyD Rosa Díez va anar a la Facultat de Ciències Polítiques de la Universitat Autònoma de Barcelona per fer-hi una conferència, però qui la va convidar no va preveure algunes conseqüències de la visita. I si les va preveure i no va fer res per evitar-les, encara pitjor.

No m’agrada el cine de ciència ficció, sempre he pensat que la vida real ja és prou interessant en sí mateixa com per no sentir cap necessitat de complicar-me-la amb aquesta mena d’històries. Però tot i això ahir al vespre vaig decidir anar al cine a veure Avatar.

Ahir el Partido Popular va fer retirar d’una exposició pública

Jo tenia vint-i-pocs anys i em trobava viatjant per feina per l’Amèrica del Sud. Concretament aquesta anècdota em va passar a Montevideo. Una senyora ja madura que podríem definir com de tarannà més aviat conservador era la representant a l’Uruguai de l’empresa on jo treballava llavors, i em va convidar a dinar. Em va portar a un bon restaurant on hi anava la societat més chic de Montevideo. A l’hora dels cafès em va dir que estava amoïnada, que tenia un problema i que ja feia una estona que hi pensava però que no sabia com dir-m’ho per si m’ho prenia malament.

Fer l’esforç d’intentar posar-se en el lloc de l’altre és un exercici que ens ajuda a ser tolerants amb les persones que ens envolten. Jo intento fer-ho però admeto que no sempre me’n surto.

1/ Dissabte passat varem anar de calçotada, concretament a Cal Ganxo de Masmolets. Ja hi havia estat fa uns anys però no ho recordava.

Penso que ni que només sigui de tant en tant és bo recordar-ho. Una cosa són els discursos i la propaganda oficials, les platges paradisíaques i l’imatge de festa generalitzada que se’ns intenta transmetre de Cuba, i una altra de ben diferent és la dura realitat del dia a dia dels cubans que estan condemnats a viure en aquell paradís, sense ni tan sols poder-ne marxar lliurement. Cuba és la clàssica dictadura amb tots els ets i uts de les dictadures clàssiques.

No fa gaire ja vaig comentar que actualment els barcelonins gaudim -i paguem religiosament- de vuit nivells administratius de govern que en el meu cas són, de menor a major, els següents: el barri (Sarrià), el districte (Sarrià-Sant Gervasi), la ciutat (Barcelona), la comarca (el Barcelonès), la província (Di

Nota prèvia: aquest article no l’he escrit jo, me l’ha fet arribar el meu amic sarrianenc.