1/ Dissabte passat varem anar de calçotada, concretament a Cal Ganxo de Masmolets. Ja hi havia estat fa uns anys però no ho recordava. Organització perfecte, servei molt eficient i agradable, plats que arriben a taula calents i sense fer-se esperar, una mena de puzle capaç de combinar qualitat i bon servei que té força mèrit tenint en compte la gran quantitat de clients que hi mengen alhora. Tot plegat em va cridar l’atenció molt agradablement. Segur que hi tornaré.

2/ Diumenge hi ha haver una nova tongada de referèndums a vuitanta poblacions de Catalunya. El “sí” va guanyar per una aclaparadora majoria, tot i que de manera molt previsible han tornat a sortir els demòcrates de sempre interpretant a favor seu el sentit del vot d’aquells que es van abstenir. Em va cridar l’atenció el tractament informatiu que els diaris de paper en van fer dilluns. Em limitaré a comparar-ne dos agafats a l’atzar. El Punt, amb les catorze primeres pàgines incloent-hi la portada, més l’editorial, dedicats en exclusiva al tema. La Vanguardia, amb només un article que ocupava un tros de la pàgina 14. Entre poc i massa.

3/ Diumenge a les sis de la tarda. Sabadell. Teatre La Faràndula. Vàrem anar a veure la representació de l’òpera Carmen. Ja he explicat alguna altra vegada que a mi l’òpera no m’acaba de convèncer. Trobo que és un espectacle poc àgil, necessiten hores per desenvolupar un tema que es podria enllestir fàcilment amb un parell de minuts. La mezzosoprano Sanya Anastasia en el paper de Carmen ho va fer força bé, tot i que pels moviments del cos es notava de seguida que no és andalusa. Em va sorprendre la mitjana d’edat dels espectadors, força elevada. Ho va explicar molt gràficament una senyora que tenia asseguda al darrere: la majoria de nosaltres demà no ens hem d’aixecar d’hora. Jo sí.

4/ Dilluns passat, a les dotze del migdia, un camió d’escombraries puja per la Rambla de Catalunya de Barcelona fent la seva feina. Aquell carrer té un carril únic de circulació en cada sentit. Atura’t aquí, agafa el container i buida’l, torna’l a deixar al seu lloc, avança uns metres més i torna a repetir la mateixa història. A ningú se li escapa que, a aquest ritme, per recórrer una illa de cases de l’eixample es necessita temps. Darrere del camió es va formar una cua de cotxes atrapats sense poder sortir d’aquella trampa municipal. Alguns conductors tocaven inútilment el clàxon. Aquesta feina no es podria fer dotze hores més tard, o dotze hores abans? L'alcalde està per altres coses, ara el tenim molt ocupat amb l'esquiada del 2022.