Les forques van ser, des de l’Edat mitjana fins al segle XIX, un element quotidià al paisatge barceloní. En el període feudal els senyors tenien dret a alçar forques a les seves terres per demostrar el seu poder jurisdiccional. Generalment hi havia forques de caràcter fix, tot i que en ocasions especials se n’instal•laven de temporals. Solien estar situades a prop dels escorxadors, ben a la vora d’ on també morien els animals o als límits jurisdiccionals o vies d’accés. Als condemnats, normalment, se’ls deixaven varis dies penjats a les forques per tal de donar exemple, i quan es tractava de delictes molt greus fins i tot s’esquarteraven els seus cossos i es deixaven podrir els trossos.
Durant un temps van ser cinc les zones de forques fixes de la ciutat. Una d’elles era la del Pla de Palau, per on ara hi ha la delegació del govern, a l’esplanada de les forques. D’aquesta ja en tenim notícia el 1382, quan els veïns de la zona van demanar al rei Pere el Cerimoniós que traslladés les forques a una altre lloc, ja que allò era un lloc de trànsit on s’hi feia molta càrrega i descàrrega de vaixells.
També hi havia forques al Portal de Sant Antoni; al Pla de la Boqueria, que rebia aquest nom perquè era on es comerciava amb carn de boc; al límit jurisdiccional amb la vila de Sants, a l’actual emplaçament conegut amb el nom de Creu Coberta i la cinquena forca estava situada en un lloc molt més llunyà: més o menys per on ara hi ha el Nus de la Trinitat, un lloc conegut com el Turó de Finestrelles. Hi ha qui ho situa al carrer Suñol i Gros Si ja avui dia, aquest és un lloc al qual es .triga arribar-hi, fins i tot en metro, des del centre de la ciutat, en aquells temps era un lloc remot, d’ encara més difícil accés. Aquest emplaçament era un dels accessos que comunicava el Pla de Barcelona amb el Vallès, així que la ubicació de forques en aquesta zona tenia un caràcter dissuasori per aquelles persones que s’endinsaven dins el Pla de Barcelona. Des d’aleshores, quan volem expressar que una cosa està molt lluny, encara diem que “Està a la quinta forca”.
La darrera execució mitjançant la forca data de l’any 1832, aquesta es va realitzar a la presó vella de la Ciutadella, situada on ara hi ha l’ IES Milà i Fontanals. El 28 d’abril d’aquell mateix any apareixia un decret que substituïa les forques pel garrot vil, abans reservat només a la noblesa, ja que pel fet de morir assegut i tenir una agonia més curta es considerava una mort més digna:

“Desitjant conciliar el darrer i inevitable rigor de la justícia amb la humanitat i de la decència de l’execució de la pena capital.”