Diumenge passat el guanyador indiscutible de les eleccions a Sarrià va ser CiU, amb el 44.59% dels vots, seguit del PP, amb el 19.52%. Només aquests dos partits quasi acaparen les dues terceres parts dels votants del districte (64.11%). El terç restant dels vots se’l reparteixen els altres setze partits que es presentaven a les eleccions, entre els que hi ha el tripartit que governa la Generalitat i que suma poc més de la quarta part dels vots (26.29%).
Una altra característica de Sarrià és la regularitat en el vot. A altres llocs voten diferent segons es tracti d’escollir regidors o diputats. Aquí no, aquí sempre es vota més o menys el mateix. (Un incís, prescindeixo de parlar del Senado perquè com ja s’ha explicat diverses vegades en aquestes pàgines, aquesta institució no serveix per res més que no sigui tenir ben aparcats els polítics mig o del tot amortitzats en altres tasques polítiques anteriors).
Així, a les darreres eleccions municipals d’aviat farà un any, també el primer partit va ser CiU, amb el 42.26%, i el segon el PP, amb el 22.58%, acaparant entre aquests dos partits el 64.84% dels vots. Els altres vint partits que es van presentar a aquelles eleccions es van repartir el terç restant de vots. El bipartit de socialistes i comunistes que governa en precari l’Ajuntament a Sarrià no va recollir ni la cinquena part dels vots (19.72%).
Comparant aquests dos resultats es demostra tant la regularitat com també aquella anomalia política que dèiem abans: els sarrianencs estem governats per uns partits absolutament minoritaris al barri.
A pesar d’aquestes magres collites de vots recollits a Sarrià pels socialistes i annexionats el fet és que el PSOE domina ambdues bandes de la plaça de Sant Jaume. Llavors no costa massa d’entendre que els veïns d’aquest districte no ens sentim gens satisfets de la nostra representació política a les institucions. És aquella sensació estranya de que manen els altres.





