1. Els senyors i les senyores del PP han participat en una votació democràtica. Quan un participa en una votació és per fer cas del que surti. T’gradi o no t’agradi el resultat. Si no en s fer cas,el que has de fer és no participar. Dons bé els senyors i les senyores del PP vàen votar i com no els agrada el que ha surtit volen carregar-se el resultat en unes altres instàncies. D’ixò se’n diu “demòcrates de pa sucat amb oli” o, directament, filibusterisme. De totes maneres no ens hauria d’estranyar ja que van fer el mateix amb l’Estatut. O sigui que la conclusió és que no són gent de refiar.

2. Els dos grups que vàren votar en contra de la prohibició es vàren omplir la boca de que les coses no s’han de prohibir, però en canvi són els que més s’afanyen a prohibir el burka, l’abortament, els matrimonis homosexuals… És a dir, “no s’han de prohibir les coses que a mi m’agraden, però si les que no m’agraden”.

3. Un altre argument que vàren utilitzar és la tradició. Si la humanitat hagués fet cas de l’argument de la “tradició”, encara hi hauria lluites de gladiadors. De fet hi ha llocs que encara es lapida o es fa l’ablació a les nenes en nom de la sacrosanta “tradició”.

4. Acabo per avui amb una reflexió matutina: Si les curses de braus són “cultura”, el Jesulín de Ubrique és un intel•lectual?