Diuen que és la festa del treball però en comptes de celebrar-la treballant una mica més que els altres dies resulta que no es pot treballar gens. Avui s’ha de fer festa per decret, i no obren ni tan sols les botigues Ikea. Alguns treballadors –pocs, cada cop menys- encara van a les manifestacions organitzades pels cada dia més anquilosats sindicats, que s’han acabat convertint en unes institucions semioficials finançades pel govern amb diner públic i gestionades per una nova casta de privilegiats funcionaris.